EL DILUVI
El diluvi universal fa referència a una gran inundació en el passat que va destruir gairebé tota la vida a la terra. Aquesta catàstrofe seria considerada un càstig diví segons moltes religions, entre d'altres, la babilònica, la mitologia grega, l'asteca o la catòlica. Segons la narració bíblica del Gènesi, Déu abans del diluvi, que durà quaranta dies, va donar l'ordre a Noè de construir una nau de Salvació (l'arca) per salvar la seva família i una parella de cada animal.
L’artista del Renaixement Miquel Àngel va pintar a la volta de la Capella Sixtina (1509) una escena sobre el Diluvi Universal segons el relat bíblic (Gènesis).
De totes les escenes de la volta, aquesta és la que ocupa un espai més gran i inclou més figures humanes, unes seixanta. A l'esquerra, es veuen les persones que espantades, cansades i moltes d’elles despullades, arriben a una petita illa on només queda un arbre sec. En un segon pla, hi ha un altre grup de persones que es refugia en una roca i es tapa amb una manta. Molts ploren i es desesperen. Més lluny, hi ha un grupet que està dins d'una barca a punt d’enfonsar-se. I, finalment, es pot veure l’arca de Noè (amb forma de temple) on més humans intenten pujar.
Van Scorel era un artista dels Països Baixos que va pintar el 1530 una escena molt dramàtica que representa el Diluvi Universal.
En aquest oli sobre taula, que es troba al Museo del Prado, podem veure en un primer pla més il·luminat una gran multitud de persones i animals que fugen de l’avenç de les aigües. Aquesta multitud fa una semicircumferència que emmarca el paisatge del fons, més fosc,
on navega l’arca de Noè (una caseta a sobre d’un vaixell), amb homes i dones subjectant-se a ella per salvar-se.
Darren Aronofsky va dirigir la pel·lícula de Noè (2014) i per fer-ho va escriure primer, amb el productor Ari Handel, el guió d’un còmic que va publicar en dos àlbums el 2011 i el 2012 l'editorial belga Le Lombard. El còmic va ser il·lustrat pel canadenc Niko Henrichon i, segons els crítics, la seva qualitat supera a la del film. En el còmic, Noè recorda al poderós Thor de Marvel i l’estètica dels escenaris sembla inspirada en les pel·lícules de "The Lord of the Rings". A més, la representació dels cels estrellats plens astres donen al còmic un aire de ciència ficció.
​
A la pel·lícula també es retrata un món desèrtic i sense esperança, dominat per hordes bàrbares. És en aquest món on viu Noè quan té les visions sobre la destrucció que el fan construir un gran vaixell per salvar del diluvi totes les criatures innocents. Tot i que el punt de partida és semblant al bíblic, la segona meitat de la pel·lícula se centra en la transformació de l'heroi, Noè, en un personatge turmentat que es creu en l'obligació de cometre l'assassinat de la seva pròpia descendència per ajudar a Déu a posar fi a la humanitat.
Gustave Doré va ser un gravador del segle XIX que va fer diferents il·lustracions per a la Bíblia. Entre altres temes, va representar el diluvi universal. Com podem observar en aquest gravat en blanc i negre, nens, adults i animals intenten sobreviure a la inundació. En l’escena, només els nens, el tigre i els seus cadells aconsegueixen trobar refugi pujant a una roca al mig del mar però els adults no poden i moren, o moriran, ofegats.